En conmemoración a la revista creada por la Sociedad Valenciana Fomento del Turismo en 1926

Category archive

En Valencià

*València Turisme, nova marca turística de la província

in En Valencià by
  • Maria Josep Amigó: “aquest canvi és la plasmació d’una nova manera de fer les coses”
  • Diputada de Turisme, Moncho: “la marca identifica el nostre territori, recupera la singularitat i incrementa el valor dels nostres productes”

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i la diputada de Turisme, Pilar Moncho, han presentat aquest matí en el Muvim, la nova marca turística de la província.

Amigó ha destacat en el transcurs de l’acte que no es tracta només d’un canvi d’imatge “es tracta de la plasmació d’una nova manera de fer les coses. En les institucions, en la Diputació, en turisme. Moltes coses estan canviant, i molt profundament”.

La vicepresidenta ha ressaltat que “aquesta presentació és l’inici de tot un seguit d’accions que estem preparant, d’acord amb els nostres objectius de recollir les demandes del sector i resoldre els problemes que des del nostre àmbit de govern es poden realitzar i sempre en col•laboració amb les institucions i administracions municipals”.logo IMG_6776 IMG_6752

“La nova marca ens permetrà oferir una imatge més potent i singular i ens ajudarà en el posicionament del nostre producte turístic en els mercats estatals i internacionals”, ha finalitzat Maria Josep Amigó.

Per la seua banda Moncho ha explicat “la marca utilitzada fins ara generava confusió i era necessari modificar-la. La nova marca identifica el nostre territori, recupera la nostra singularitat front a la resta del món i incrementa el valor dels nostres productes”.

“València ha de ser la marca perquè és fàcilment referenciable en el territori i aglutinadora d’afinitats. València ens permet sumar-nos al factor autonòmic i al potencial de la ciutat i València genera confluència, manté la unitat d’esforços i provoca la identitat”, ha afegit la diputada.

Segons Pilar Moncho “el nostre propòsit per a aquesta legislatura és provocar la millora en la capacitat d’acollida al client i la generació d’una major coherència en l’oferta, fent el nostre territori es posicione dins dels mercats turístics”.

L’acte, presentat pel gerent del Patronat, Pau Pérez, també ha comptat amb la presència del vicepresident 2º, Toni Gaspar, dels diputats Xavier Rius, Emili Altur, Josep Bort, Ivan Martí, Mari Carmen Contelles, Francisco Miguel Izquierdo, Javier Berasaluce, Guillermo Barber, Beatriz Simón, Mª Carmen Peris, el regidor de Turisme de l’Ajuntament de València, Joan Calabuig, el president de Cámara Valencia, José Vicente Morata, representants de l’Agència Valenciana del Turisme i del sector empresarial i alcaldes i regidors dels municipis turístics valencians.

*València Turisme

El Patronat Provincial de Turisme s’ha marcat com a objectiu millorar la visualització dels municipis valencians dins del mercat nacional i internacional i augmentar el seu posicionament com a destinació turística.

Per a açò, la modificació de la marca és necessària i així definir amb precisió la identitat del territori.

La nova marca turística “*València Turisme”, dissenyada per Dídac Ballester, està directament relacionada amb el territori i s’identifica amb la ciutat de València i les comarques que l’envolten.

“València” és fonamental en la marca perquè aglutina afinitats i potencia la ciutat.

La imatge gràfica de la marca recorda el mapa de la província de València sense oblidar al Racó d’Ademús amb una composició càlida i amable.

En la marca es pot canviar “Turisme” per altres conceptes sense perdre la identitat visual i així, usar com a eixos principals de la marca turística “Patrimoni”, “Gastronomia”, “Turisme Actiu”, “Mediterrani”, Ecologia” i “Tradicions”. A més, es podran utilitzar els noms de municipis i comarques per a situar un lloc determinat.

En el transcurs de l’acte també s’ha mostrat el vídeo promocional de l’oferta turística de la província de València que convida a conèixer i gaudir de totes les possibilitats turístiques que ofereix “*València Turisme”.

El vídeo té com a protagonista a Iris Lezcano, una amfitriona que presenta totes les localitzacions i convida a sentir i provar la província de València, una destinació de pel•lícula.

300 aniversari de l’edifici del Palau Municipal de Castelló

in Edificis/En Valencià by

Conquerit en l’estiu de 1233 el Castell (el qual després serà anomenat ?Castell Vell”) i el seu poblat annex, una carta de població donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de població a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. És l’autorització real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castelló de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l’any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (és a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. És el rei Pere III d’Aragó (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l’extensió a Castelló dels privilegis que gaudia València en matèria municipal, autoritza la creació d’aquesta institució en la nostra vila.

L’organització municipal que naix a Castelló a finals del segle XIII, es manté sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

És a dir, al llarg del període foral, fins que després de la batalla d?Almansa en la guerra de Successió (1707) són abolits els Furs del Regne de València i s’imposa la legislació castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castelló estava constituït pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Però tenien també importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf” (encarregat dels pesos i mesures, vigilància del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich” (clavari o tresorer); el ?sequier” que administrava la jurisdicció municipal sobre les aigües de reg; el “sagristà” administrador de les obres de l’església de Santa Maria; ?l?escrivà dels jurats” que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l’Arxiu Municipal de Castelló conserva, en diverses i molt completes sèries, la documentació originada pel nostre municipi des de l’Edat mitjana fins l’actualitat. El més antic llibre d’actes de sessions municipals és de 1374.Ayuntamiento

NOU PALAU MUNICIPAL.

A la fi del segle XVII el vell palau es trobava en estat ruïnós, per la qual cosa el consell va decidir construir un de nou en la Plaça Major, enfront de l’església de Santa Maria, ocupant part del vell cementeri de la vila. Les obres es van realitzar entre els anys 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano i segons plànols del mestre Gil Torralba. Recentment, ocupant el solar de les Cases de les Ànimes en l’altre costat de la plaça, es va alçar l?altre edifici per a albergar oficines municipals.

El bell edifici del nostre Ajuntament ha estat descrit amb aquestes paraules: “Amb cert llenguatge classicista d’inspiració italianitzant i una arquitectura sense ornaments, equilibrat en el seu joc de masses, però no monòtona, organitza l’alçada de la seva façana en tres altures ben diferenciades pels entaulaments correguts que les separen. Té en la part baixa un porxo amb set arcs -cinc al capdavant i dos laterals- que carreguen sobre gruixudes pilastres corínties que suporten l?entaulament llis; es caracteritza per la disposició de tres balconades -la central correguda- amb obertures coronades per frontispicis circulars i triangulars.

El pis superior, separat dels anteriors per cornisa volada, continua la divisió vertical amb l’ús de pilastres corínties, les quals suporten també entaulament llis. Un total de cinc balconades senzilles -en origen finestres- s’obren a la plaça. L’edifici es remata amb un ampit abalustrat, ja que han desaparegut dos incipients torretes en ambdós extrems de la façana, de les quals només es va alçar el primer cos”.

PALAU COMÚ.

La seu de la institució municipal o ?Palau Comú? va estar situada a la Plaça de l?Herba, fent cantonada amb els carrers de Cavallers i d?Ausiàs March. Un primer local de reduïdes dimensions va ser ampliat amb l?ajuda econòmica del rei En Jaume II i la d?unes donacions de cases fetes per part d?En Pere IVel Cerimoniós en 1339. Este palau municipal tenia un menut pati al qual en 1410 es plantaren uns tarongers.

Obres portades a terme en 1485 van donar a l?edifici un aspecte noble amb una entrada porticada, vestíbul cobert de volta, sales pavimentades de rajola, ?arcs estintolats amb cadirat i finestres de coronella amb columnates, capitell i llindes trilobades”, segons Traver Tomàs.

Go to Top